20 juny 2009

LA SARDANA, PATRIMONI IMMATERIAL DE CATALUNYA

El dia 10 de juny de 2009, l’organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) ha fet públic el resultat dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
Gràcies a tots els ciutadans i ciutadanes que han votat en aquestes darreres setmanes per mitjà del web de l’organització, s’ha aconseguit que LA SARDANA hagi quedat en segon lloc d’aquests 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, juntament amb Sant Jordi (primer lloc), els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó, la Passió, els balls de diables, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum.
Aquesta és una notícia que ens plau molt perquè la sardana sempre ha estat un símbol de catalanitat, part de la identitat catalana, i aquest reconeixement pot ser un pas endavant per evitar la progressiva desvalorització de les tradicions més ancestrals i arrelades de la nostra cultura, del nostre país.
En aquesta votació pública hi havia cent candidatures que optaven a convertir-se en un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial català i andorrà, essent tota mena de festes i tradicions diverses de Catalunya o d’algun poble català o andorrà. Durant tot el mes de maig passat van participar 37.418 persones en la votació, de 705 municipis catalans i parròquies andorranes diferents, que van emetre 229.489 vots (cada persona participant podia votar una o fins a deu de les propostes). També hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans o andorrans residents a l’exterior.
Segons l’organització, “La campanya d’elecció ciutadana dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s’ha desenvolupat amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.”
Per aquesta raó, que la sardana hagi obtingut el segon lloc d’aquest esdeveniment tan significatiu és un reconeixement públic i popular del valor cultural i patrimonial de la sardana, música i dansa. I així mateix en serà beneficiada, juntament amb els altres nou tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, ja que es preveu que es facin accions nacionals i internacionals de promoció dels 10 tresors elegits, i del conjunt de les candidatures que hi optaven, segons el president de l?organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela.
Agrupació Folklòrica Amunt i Crits

La classificació final de l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra és la següent:
1) Diada de Sant Jordi (12,67% dels 229.489 vots emesos)
2) Sardana (9,41)
3) Castells (5,89)
4) Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó (4,53)
5) Representacions de la Passió de Jesucrist (4,18)
6) Balls de Diables -diables+correfocs- (4,04)
7) Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell (2,17)
8) Festa Major de Vilafranca del Penedès (1,14)
9) Festa de la Misteriosa Llum de Manresa (1,09)
10) Patum de Berga (escollida automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que va ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco)

Les següents candidatures, presentades per ordre de votació, s’han classificat entre les posicions 11 i 40:
11) Patrimoni Literari Català
12) Nova Cançó
13) Pessebres figuratius i vivents
14) Pastorets
15) Escolania de Montserrat
16) Manaies, armats i estaferms
17) Diada de l’Onze de Setembre
18) Mercat del Ram de Vic
19) Festa del Pi de Centelles
20) Festa del Serpent de Manlleu
21) Festes de maig de Badalona – cremada del dimoni
22) Tradició grecoromana
23) Curses de pontones o muletes de la Ribera d’Ebre
24) Festes del Tura d’Olot
25) Aplec del Pi de les tres Branques
26) Diada de la Mare de Déu de Meritxell del Principat d’Andorra
27) Festa Eth Haro de Les
28) Dansa/festa de la Tornaboda de Gavà/Viladecans
29) Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm
30) Processó i la Dansa de la Mort de Verges
31) So de la Cobla
32) Festa Major de Gràcia de Barcelona
33) Jocs florals
34) Raiers
35) Llegenda del Comte Arnau
36) Catalunya Exterior
37) Cant coral
38) Ball de bastons
39) Gegants, nans i capgrossos
40) Caga tió

Les següents candidatures, presentades per ordre alfabètic, s’han classificat entre les posicions 41 i 100:
Artesania de l’alabastre de Sarral
Artesania de la ceràmica i la terrissa catalana
Artesania de la cistelleria
Ball de gitanes
Ball de l’Óssa d’Encamp
Bestiari popular
Biodiversitat cultivada
Cant de la Sibil.la
Caramelles
Carnestoltes
Castanyada
Catifes de flors
Cavalcada de Reis
Concursos gossos d’atura
Correbous
Crema de falles als Pirineus
Dansa de Falgars
Diada del Corpus
Els Traginers
Enramades
Festa d’en Toca-sons de Taradell
Festa de la Candelera
Festa de la llana i el casament del pagès de Ripoll
Festa de l’Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri
Festa de moros i cristians de Lleida
Festa de Sant Gil de Núria
Festa de Sant Magí de Tarragona
Festa de Santa Tecla de Tarragona
Festa Major de Sant Feliu de Pallerols
Festa Major de Sant Pere de Reus
Festes de Sant Narcís de Girona
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
Fires de Sant Ponç
Fires de Santa Llúcia
Garrotín
Goigs
Home dels nassos
Joc de bitlles catalanes
Joc del bòlit
Jota de les Terres de l’Ebre
L?ou com balla
Llegenda de Joan Sala “Serrallonga”
Llegenda de les Quatre Barres
Llegendes de dones d’aigua
Nadal
Navegació fluvial tradicional de l’Ebre
Processó de la Sang de Perpinyà
Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Processons marítimes de la Mare de Déu del Carme
Ral?li de cotxes d’època de Sitges
Rambla de Barcelona (ramblejar)
Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida